Història

La RAE defineix al porter o portera com la "persona que, a les cases de veïns, té al seu càrrec el guardar, tancar i obrir el portal i vigilar l'entrada i sortida de persones, netejar l'entrada, escala, etc." Definició que també es vàlida per al seu sinònim, conserge, si bé a la pràctica aquest s'aplica més als contractats que fan les mateixes feines però amb una jornada laboral més regulada i que no viuen a la mateixa finca.

L'ofici neix, o almenys es generalitza, cap a finals del segle XIX quan prolifera la construcció de blocs de pisos amb un bon nombre d'habitatges a la mateixa finca (a Barcelona, creixement de l'eixample). Durant molt de temps ha sigut un servei en general prestat per dones i d'aquí neix el pejoratiu de "portera" que tantes vegades hem sentit, basat en el que era el seu treball principal: l'observació i vigilància de tota aquella persona que es mogués per la finca, així com passar la informació a qui pogués interessar, és a dir, estar al corrent de tot el que passava al seu entorn.


I no hi havia millor manera de realitzar els treballs de vigilància i neteja que vivint a la mateixa finca en la qual treballaven i per això les comunitats habilitaven un espai "habitatge" minúscul i amb serveis molt limitats, generalment situat en planta baixa o en l'última planta de l'edifici, és a dir, en aquells espais secundaris que no tenien cap interès com a habitatge. Viure en el mateix edifici significava estar de servei les 24 hores del dia.

En l'actualitat ja no són només dones les que treballen en aquesta professió, són també molts els homes que s'han integrat a aquesta feina. Pel que fa a l'habitatge, encara estan actius molts d'aquests espais en ocasions reformats, si bé en altres comunitats no s'observa cap intenció de reforma, probablement a l'espera de la jubilació de la persona que s'ocupa d'aquestes tasques amb la finalitat de liquidar la plaça i donar-hi una altra utilitat a aquets espai.

 

La professió comença a tenir còs legal a principis del s-XX quan per qüestions de seguretat ciutadana un "Real Decreto" obliga les comunitats de finques urbanes a tenir un porter que, dins del seu àmbit de treball, adquireix funcions d'agent de l'autoritat.

 

El primer pas en el reconeixement de la seva relació laboral respecte als seus contractants es dóna durant la II República que els hi agrupa dins el servei domèstic. Fins el 1971 no arribarà la normativa que els hi regularitza i consolida com a professió.  La publicació de la "Ordenanza Nacional de Trabajo para Empleados de Fincas Urbanas" posa ordre respecte a les normatives d'àmbit provincial que s'havien anat desenvolupant. Finalment el 1983 es signa el primer conveni col·lectiu del sector.

 

 

 

 

                                              A la imatge de dalt, porteria de Roger de Llúria 82 de Barcelona a la dècada de 1920, abaix, portada de la "Ordenanza de Trabajo de Empleados de Fincas Urbanas" de 1974

  • w-facebook
  • Twitter Clean